Un Entre Tants és
una xarxa cooperativa per a compartir experiències TIC i recercar recursos i
utilitats digitals per l’ ensenyament i aprenentatge en valencià.
Al llarg de la passada vesprada
del dia 8 i el matí del dia 9 de maig, a
l’ Octubre Centre de Cultura Contemporània i al IES Jordi Sant Jordi,
respectivament, es va dur a terme la 7a
comparTic on es va convidar als seus
assistents a reflexionar sobre el canvi educatiu que implica la tecnologia així
com a conèixer les experiències que s’ estan realitzant en diverses centres i
participar en alguns dels tallers organitzats.
Tecnologies de la informació
i la comunicació (TIC), Tecnologies de l’ Aprenentatge i el
Coneixement (TAC) i Tecnologies de
l’ Aprenentatge i la Participació (TAP): la tecnologia ens obri un gran
ventall de possibilitats, i una qüestió bàsica és si sabem aprofitar-la.
Al llarg d’ aquesta trobada s’han plantejat preguntes com, per exemple,
quins models didàctics hi ha darrere
de les TIC i ens han mostrat pràctiques innovadores en l’ ús de les tauletes a
l’ aula, experiències audiovisuals i l’ús d’ altres elements com els blogs o
les xarxes socials.
La conferència va ser inaugurada per Carles Monclús, professor d’
Intervenció Sociocomunitària, amb la pregunta: TIC, TAC, TAP ? Què hi ha
darrere? I amb una resposta: Innovació, metodologies i transformació
social i educativa.
Monclús ens recorda amb les paraules de Gimeno Sacristán (2008) que “no és modern allò que és recent o nou, o
fem que ho semble, sinó allò que perdura i transforma la vida i la realitat. No
es canvia el món per fer-lo progressar sense tenir en compte com és, qui hi és
i com el viu”.
Tanmateix ens recorda que, “existeixen
evidències que, en moltes ocasions, l’ ús de les TIC a l’ aula no suposa una
alteració o innovació de la pràctica educativa. De fet, una gran majoria de
professorat tendeix a emprar la tecnologia per fer les mateixes tasques que,
tradicionalment, ha realitzat amb llibres o amb la pissarra (...) És a dir, s’
incorporen noves tecnologies de la informació i comunicació a l’ aula però són
utilitzades en el mar d’ un model pedagògic tradicional i obsolet” (Area,M;
Correa, J.M).
Però, d’ on ve la incorporació de
les TIC al sistema educatiu ? És clar que es tracta d’ un procés accelerat
que ens exigeix reflexió i que és paral·lel a la irrupció de la ideologia
neoliberal.
Carles Monclús no dubta en afirmar que les
TIC són ferramentes, però que cal tindre en compte quatre qüestions bàsiques:
1 ) Finalitats de l’
educació. L’ educació ha estat la gran esperança per a millorar el món i reduir les
desigualtats. És per això que les finalitats de l’ educació han de incloure:
- Comprendre i transformar la realitat.
- Adquirir la cultura.
- Desenvolupar-nos com a persones.
- Reconstruir la pròpia cultura.
Com deia Paulo Freire, “l’ educació
no canvia el món, canvia a les persones
que van a canviar el món”. En aquest sentit, l’ educació ha de possibilitar
que l’ alumnat repense la seua realitat a partir del diàleg.
Les noves tecnologies han de ser unes “tecnologies
per a l’ apoderament i la participació”, entenent per apoderament el procés
pel qual les persones enforteixen les seues capacitats, confiança i
protagonisme com a grup social per tal d’ impulsar canvis positius de les
situacions i opressions que viuen..
Per parlar d’una educació renovadora o innovadora, cal que aquesta responga
a l’ objectiu de fer persones més lliures, més lúcides i que qüestionen la
injusta societat en que vivim.
2 ) El pes de processos i
productes a l’ acte educatiu.
Processos o productes? Al nostre sistema educatiu hi ha una notable
obsessió pels resultats quantificables, donant importància a allò de
concretar-los.
En un principi, parlar de competències semblava positiu, però cal
plantejar-se: Es tracta d’un retorn a la
pedagogia tecnològica? Als documents pont ? A la taxonomia de Bloom?
Monclús ens planteja una nova pregunta: Tots els aprenentatges es poden
concretar amb uns resultats objectius? Amb uns mateixos resultats aparents es
poden haver aprés coses diferents en funció de com haja estat el procés?
Front a la pedagogia tecnològica els corrents renovadors de l’ ensenyament
se’n adonen de la gran importància i riquesa dels processos.
Segons les teories cognitives, allò important és com es treballa a l’ aula.
La fi mai justifica els mitjans, la manera de fer ha de ser coherent amb allò
que pretenem i ha d’ estar sustentat per
uns valors ètics.
En aquest sentit, dissenyar l’ ensenyament consisteix en dissenyar
activitats que ajuden a l’ alumnat a construir els seus aprenentatges i que
siguen èticament valuoses.
Gimeno, J. (1988) considera que la activitat amb més valor és la que:
- Permet a l’ alumnat efectuar eleccions i reflexionar sobre les conseqüències de les seues accions.
- Assigna als i les estudiants papers actius (investigar, exposar, observar, entrevistar etc) en lloc de passius (escoltar, omplir fitxes etc) en situacions d’ aprenentetge.
- El seu acompliment pot ser realitzat amb èxit per estudiants a diversos nivells d’ habilitat (imaginar, comparar, classificar, sense imposar normes de rendiment úniques als resultats possibles de les mateixes).
Maurieu (1998) planteja la pedagogia de les condicions: “el paper de l’ educació consisteix en
possibilitar un espai on la persona desenvolupe la seua autonomia i el seu
aprenentatge. L’ aprenentatge i el creixement personal el fa el subjecte però
el professorat crea les condicions per a que aquest es produesca”.
Cal doncs centrar-se en els processos educatius èticament valuosos i, aquests
han de donar un paper actiu a l’ estudiant, han de permetre acollir els seus
interessos i generar un espai on puguen
construir els seus aprenentetges.
3) Relació entre
seqüència didàctica i ferramentes TIC. En aquest punt, Monclús aborda l’ organització de
cada unitat d’ aprenentatge i el paper que es dóna al professorat i a l’
alumnat en funció de cada model d’ ensenyament:
· Model d’ ensenyament tradicional.
Moment 1. Explicació del professorat.
Moment 2. Realització d’ activitats previstes per tal de
fixar els continguts
Moment 3. Realització d’ activitats de control i avaluació
sobre allò aprés. Preguntes oral i/o proves escrites.
En aquest model, el paper de les TIC està en
ajudar en l’ explicació (pissares digitals, videos etc), per a la relització d’
activitats de control (qúestionaris, activitats tancades) i per la utilització
del llibre de text digital.
· Model tecnològic.
Moment 1.La tasca del professorat es centra en la
programació exhaustiva d’ objectius.
Moment 2. A continuació, el professorat programa i
temporalitza seqüències tancades d’ activitats. Les activitats inclouen
informació que posa a disposició de l’ alumnat per tal de resoldre-les.
Moment 3. Aplicació d’ activitats realitzades per l’
alumnat de manera individual, encara que podrien també combinar activitats en
grup.
Moment 4. Avaluació
dels objectius operatius assolits per l’ alumnat. Realització d’ activitats de
recuperació.
En aquest model la utilització de les TIC fa
referència normalment a lliçons programades autocorrectives amb suport
multimèdia, a l’ elaboració de materials amb exe. Learning, a alguns models de
webqüest molt tancades amb un resultat previst d’ aprenentatge.
· Model de Projectes.
Moment 1. Selecció
del tema a investigar, a treballar.
Moment 2. Detecció
d’ idees prèvies. Què sabem?
Moment 3. Què volem saber? Continguts. Elaboració grupal d’
un mapa conceptual inicial.
Moment 4. Elaboració d’ un pla de treball. Distribució de
tasques entre l’ alumnat organitzat per grups de treball.
Moment 5. Investigació del cadascun dels grups.
Moment 6. Exposició treballs de grups.
Moment 7. Producció final. S’ elabora un dossier, un
documental o quelcom que mostra el resultat final. Aquest producte s’ avalua a
partir d’ una rúbrica d’ aprenentatge.
· Model d’ investigació i aprenentatge
cooperatiu.
Moment 1. Activitats
de motivació i detecció d’ idees prèvies.
Moment 2. Aportació de materials (per part del professorat
i del alumnat) que facen reflexionar sobre els continguts i analitzar-los.
Lectures, textos, videos, pel·lícules etc.
Moment 3. Activitats de producció amb resultat no prefixat (d’
idees, de textos, de vídeos...) en grup i individuals per tal d’ anar
aprofundint en els continguts i qüestionar idees prèvies a les hipòtesis
inicials.
En aquest model el paper del professorat
consisteix en:
-
Iniciar
a l’ alumnat a fer-se preguntes.
-
Donar
explicacions.
-
Fer
reflexionar.
-
Mostrar
contradiccions.
-
Estructurar
els coneixements.
DE QUNES FERRAMENTES TIC
ESTEM PARLANT ?
Ø Per a la detecció d’ idees prèvies:
-
Formularis
de google.
Ø Per a la recerca d’ informació cal tindre en compte cinc punts pel que respecta a les fonts d’ informació
(google acadèmic, google Espanya, Viquidèdia etc):
1. Actualització.
2.Rellevància.
3.Fiabilitat.
4.Intencionalitat.
5.Triangulació de fonts.
D’ aquesta manera, es pot transformar la
informació en coneixement.
Pel que respecta al català en la xarxa, aquesta llengua ocupava el lloc 85 en quant al
nombre de parlants al món a l’ any 2006.
Viquipèdia en
català és la 13ª per nombre d’ entrades amb més de 350.000 entrades.
Firefox. El català és una de les 24 llengües en que s’ ha traduït el Firefox.
Al Open
directori project, un índex de pàgines web, les pàgines en català
ocupen l’ 11e lloc.
Open Office.org.
El catalá és una de les 36 llengües en que s’ ha traduït.
Ø Per al treball en grup.
-
Pirat Paddon Valkomnar Dig.
-
Evernote.
-
Diigo.
-
Libre Office on line.
-
Delicious.
Ø Per a activitats de producció.
-
Videolit.
-
Wix
-
Glogster
-
Youtube.
-
Vimeo
-
Prezi
-
Timetoast
-
Power point
Ø Comunicació.
-
Facebook.
-
Twitter
-
E- mail
-
Fòrums
-
Xats
4) Entorns oberts o
tancats d’ aprenentatge?
Quan parlem d’ entorns oberts estem parlant de compartir totes les
activitats de producció que es fan a l’ aula a la xarxa mitjançant blogs,
youtube, slideshare, prezi ....Els entorns oberts:
- Posen en valor els coneixement que creem i construïm a l’ aula.
- Generen un major grau d’ exigència formal en l’ alumnat.
- Obrim allò que fem a l’ aula a les famílies i a l’ entorn de l’ alumnat.
- Possibiliten la col·laboració amb altres escoles, la realització de projectes conjunts etc.
CONCLUSIONS:
Una educació innovadora o transformadora exigeix que les TIC siguen
realment unes Tecnologies per a l’ Aprenentatge i la Participació. Aquestes han
d’ ajudar a l’ alumnat a pensar la seua realitat i a col·laborar amb altres per
construir coneixement.
Tot això exigeix una escala no centrada en uns resultats objectivables sinó
una escola que treballa amb uns processos educatius valuosos, complexos, i que
posa en qüestió la realitat en què vivim, perquè l’ objectiu de l’ educació ha
de ser possibilitar que les persones siguen més lliures i felices.
Això és possible amb seqüències didàctiques que facen l’ alumnat
protagonista actiu del procés d’ aprenentatge i amb una escola oberta a l’
entorn permeable de fora cap a dins però també de dins cap enfora de la
societat.
Cal recuperar el llenguatge amb paraules com equitat, justícia,
responsabilitat, esperit crític, tolerància, participació, autorealització
FRONT A empleabilitat, eficàcia, outputs, estàndars, excel·lència,
competències, qualitat, esperit emprenedor.
Amb aquesta conferència, Carles Monclús, va generar preguntes entre els
assistents que, de segur, permetran seguir lluitant per construir un món més
just i una educació al servei de les persones.
EXPERIÈNCIES COMPARTIDES
SWAY. BOOK TRÀILERS
Àngels Soriano, docent de llengües, ens va posar a l’
avantguarda literària mostrant-nos com donar difusió a un llibre amb un booktrailer.
Què és un booktrailer? Una de les últimes tendències per
promocionar un llibre és realitzar un vídeo curt, similar als trailers
cinematogràfics, que promocionen pel·lícules o sèries de televisió. El
booktrailer posa de manifest, a través de música, imatges fixes, seqüències
gravades, efectes etc els aspectes més atractius del llibre per captar l’
atenció dels lectors.
El booktrailer suggereix els esdeveniments de la història però sense
revelar la trama. La seua funció és incitar a la lectura. Aquest mètode de
difusió és eficaç per a qualsevol gènere literari, des de la poesia, l’ assaig,
biografíes etc. Un producte magnífic per a editorials i autors però també per a
obres autopublicades.
Vols saber com es pot fer un
book trailer amb movie maker?
DE CONTE A CURTMETRATGE
Javier Romero i Anna
Gascón mestres de l’ Institut d’ Educació Secundària Federica Montseny van
compartir amb tots nosaltres l’ experiència duta a terme per l’ alumnat de 3er
d’ ESO de convertir un conte en un
curtmetratge.
L' institut compta amb un elevat nombre d' alumnat fracassat i majoritàriament magrebí. No són valencianoparlants i no entenen la llengua com un mitjà de comunicació.
Per a la realització del curtmetartge van partir d' una pregunat: Què és el què volem?
- Generar desig.
- Desenvolupar el currículum.
- Gaudir del treball ben fet.
Com ho fem?
- Treball interdisciplinar i col·laboratiu.
- Focusen el procés i la participació.
- Aprenentatge actiu.
Recursos:
- Grabadora
- Google drive
- Un llibre.
El llibre escollit va ser “ESPIRAL”
de l’ autor de Sueca Manuel Baixauli, un llibre format per un conjunt de relats
breus que Baixauli ha reescrit fins a convertir-lo en una obra.
Els audiorelats es van dur a terme a partir de :
1.- Explotació lectora a la biblioteca. Cada alumne/a va llegir el llibre i
després es va dur a terme una posada en comú.
2.- Producció multimèdia. Cada alumne/a
va gravar el relat que hi havia escollit.
3.- Comunicació Spreaker. Spreaker és una eina 2.0 que facilita molt el treball a l' aula per ser intuïtiva, senzilla de manejar i amb nombroses aplicacions didàctiques per a l' aula. Spreaker proporciona la possibilitat d' elaborar podcasts online i crear una emissora de ràdio amb la qual és possible realitzar enregistraments de programes o emetre en directe.
Si vols saber més al voltant del funcionament d' aquest programa pots consultar a:
DE L' ESCRIT A L' ORAL AMB UN PODCAST
Josep Lluís Ribes ens va explicar ens va explicar com passar de l' escrit a l' oral amb un podcast. Un podcast és una publicació digital periòdica en sèrie, ja siga en àudio o en video i, que normalment, es pot descarregar d' internet a través d' una sindicació web.
Es poden definir doncs, a partir de la seua definició, quatre parts: "un podcast és un àudio digital o un arxiu de video que és episòdic, que es pot descarregar, que corre en algun programa, principalment amb un tema i, normalment, via un alimentador automàtic amb un programari computacional".
La paraula podcast prové de la mescla en anglès iPod (gadget amb el qual es van fer populars) i Broadcast (difondre continguts). Encara que al principi era necessari tenir un d' aquests aparells per escoltar-los, avui ja no és necessari i n' hi ha prou amb instal·lar qualsevol reproductor d' àudio en qualsevol sistema operatiu. De fet, la majoria dels podcasts es poden escoltar directament des de la web.
Com crear i administrar un podcast?
1.- El primer abans de llançar-se a gravar és tenir clar què es va a comunicar: els temes poden ser molt variats; existeixen podcasts esportius, de noticies, sobre música, cinema, art en general, de conversa, sexe, tecnologies... el tòpic ho poses tu !!
2.- has de tenir un programari d' edició que eprmeta guardar en format mp3. Audacity és gratuït i funciona be. Si prefereixes una versió pagada, la recomació és Tova Audition. Myna Àudio Editor és una plicació de cloudcomputing que també et podria interessar.
3.- Una vegada que tingues gravat i editat el teu programa (en general duren entre 20 i 30 minuts), has de carregar-ho en algun servidor d' internet, de preferència especialitzat en aquests tipus de continguts. Podomatic i Podcaster són algunes de les opcions gratuïtes recomanades.
4.- En publicar el teu programa, recorda permetre l' opció "embed", que permet incrustar els àudios (o videos) en altres webs, i la sindicació RSS, que permet als usiaris suscriure's i rebre els capitols de manera automàtica en els seus reproductors mp3.
5.- Per a escoltar un programa necessitaràs només un computador o un reproductor de mp3. El més important és tenir un programari que descarregue els arxius de manera automàtica i els sincronitze amb el teu dispositiu. El més utilitzat fins ara és iTunes, no obstant açò, també podries provar iPodder (gratuït).
Per a produir un podcast i publicar-ho en Internet anem a utilitzar un programa anomenat Audacity. Aquest és un editor d' enregistrament i edició de so lliure, de codi obert i multiplataforma.
Per a descarregar-ho cal anar a la pàgina oficial: " Audacity.sourceforge.net".
El tutorial publicat per Miguel Angel García, mestre de l' escola Sant Joan Bosco, explica com fer-ho a la seua pàgina oficial: www.colegiosanjuanbosco.es
Es poden definir doncs, a partir de la seua definició, quatre parts: "un podcast és un àudio digital o un arxiu de video que és episòdic, que es pot descarregar, que corre en algun programa, principalment amb un tema i, normalment, via un alimentador automàtic amb un programari computacional".
La paraula podcast prové de la mescla en anglès iPod (gadget amb el qual es van fer populars) i Broadcast (difondre continguts). Encara que al principi era necessari tenir un d' aquests aparells per escoltar-los, avui ja no és necessari i n' hi ha prou amb instal·lar qualsevol reproductor d' àudio en qualsevol sistema operatiu. De fet, la majoria dels podcasts es poden escoltar directament des de la web.
Com crear i administrar un podcast?
1.- El primer abans de llançar-se a gravar és tenir clar què es va a comunicar: els temes poden ser molt variats; existeixen podcasts esportius, de noticies, sobre música, cinema, art en general, de conversa, sexe, tecnologies... el tòpic ho poses tu !!
2.- has de tenir un programari d' edició que eprmeta guardar en format mp3. Audacity és gratuït i funciona be. Si prefereixes una versió pagada, la recomació és Tova Audition. Myna Àudio Editor és una plicació de cloudcomputing que també et podria interessar.
3.- Una vegada que tingues gravat i editat el teu programa (en general duren entre 20 i 30 minuts), has de carregar-ho en algun servidor d' internet, de preferència especialitzat en aquests tipus de continguts. Podomatic i Podcaster són algunes de les opcions gratuïtes recomanades.
4.- En publicar el teu programa, recorda permetre l' opció "embed", que permet incrustar els àudios (o videos) en altres webs, i la sindicació RSS, que permet als usiaris suscriure's i rebre els capitols de manera automàtica en els seus reproductors mp3.
5.- Per a escoltar un programa necessitaràs només un computador o un reproductor de mp3. El més important és tenir un programari que descarregue els arxius de manera automàtica i els sincronitze amb el teu dispositiu. El més utilitzat fins ara és iTunes, no obstant açò, també podries provar iPodder (gratuït).
Per a produir un podcast i publicar-ho en Internet anem a utilitzar un programa anomenat Audacity. Aquest és un editor d' enregistrament i edició de so lliure, de codi obert i multiplataforma.
Per a descarregar-ho cal anar a la pàgina oficial: " Audacity.sourceforge.net".
El tutorial publicat per Miguel Angel García, mestre de l' escola Sant Joan Bosco, explica com fer-ho a la seua pàgina oficial: www.colegiosanjuanbosco.es
