dimarts, 3 de febrer del 2015

1ª sessió 28 de gener de 2015


INTRODUCCIÓ:

L’ objectiu general de l’ assignatura de Planificació de la Llengua i la Literatura en educació primària és que com a futures mestres adquirim les competències necessàries per planificar i desenvolupar la tasca docent d’ etapa, cicle i aula que haurem de dur a terme en la nostra vida professional.
Entre aquestes estratègies destaquem la d'adquirir informació sobre els aspectes teòrics i pràctics de l'ensenyament i aprenentatge de llengües; la d'usar aquesta informació com a base per desenvolupar una aproximació personal a l'ensenyament; la de dissenyar activitats i posar-les en pràctica; la de reflexionar sobre la relació entre la teoria i la pràctica; la de treballar cooperativament en la planificació de la llengua i la literatura en Educació Primària; la de reflexionar sobre la tasca docent; i la de reconèixer que desenvolupar bones estratègies didàctiques és una empresa a llarg termini.
Es tracta d’una de les últimes assignatures del Grau i està destinada a agrupar tots els coneixements adquirits en els cursos anteriors per tal de projectar-los, d’una manera coherent i adequada, a través de la formació competencial, als diferents cicles i cursos de l’etapa de Primària.
Partint d’ aquesta introducció, el passat dia 29 de gener, a l’aula de l’ alumnat de 4º curs del Grau d’ Educació Primària, es va plantejar la següent situació: Anem a donar la nostra primera classe de Llengua i Literatura en un aula de primària, ¿quines són aquelles paraules que et venen al cap i que tindries en compte a l’ hora d’ impartir l’ assignatura?
Aquest va ser el resultat obtingut a partir de la participació de l’ alumnat de l’ aula:



També vam compartir diferents experiències viscudes a la nostra etapa com estudiants de primària i secundària en els diferents centres als quals acudíem. En aquest sentit cal assenyalar que aquestes experiències van ser molt diferents ja que, mentre unes eren positives, altres, podem dir que van perjudicar l’ interès per la lectura en l’ alumnat.
Desprès d’ haver intercanviat les diferents experiències vam arribar a la conclusió de que és fonamental el paper del educador/a a l’ hora d’ impartir aquesta assignatura.
Finalment se'ns va proposar que pensàrem i dissenyàrem una activitat adequada per a l'alumnat de primària. Aquesta va ser nostra proposta:
PLANTEJAMENT:
Des del punt de vista de l’ educació literària, la paraula poètica és el punt de partida en la iniciació al llenguatge literari: cançons de bressol i moixaines acompanyen els primers anys de vida i ho fan íntimament lligades amb la melodia i amb el joc amb el cos. En etapes posteriors, la poesia mostra i permet viure la capacitat de la paraula per conjurar el món a partir de la llengua.
Dins el panorama de la literatura infantil i juvenil, la poesia no en surt gaire ben parada si es pren com a punt de referència el gènere narratiu.
Acceptant a priori la situació minoritària del gènere, considerem que el coneixement més ajustat de la poesia per a infants i de la seua trajectòria s’ ha de construir a partir de l’ anàlisi de la pròpia producció.
Així doncs, el punt de partida per al desenvolupament de l’ educació literària de l’ alumne és l’ accés al text, la seua comprensió i el plaer obtingut amb la lectura.
Els tallers literaris, l’ escriptura literària i l’ experimentació de tècniques i recursos literaris per part de l’ alumne s’ han convertit en fórmules d’ aprenentatge literari en que estan presents el joc, l’ activitat, l’ expressió i la creativitat.
Proposem doncs una activitat que té com a objectius:
·         Apropar a l'alumnat al coneixement d'un gènere, tan oblidat en moltes ocasions, com és la poesia.
·         Gaudir de la lectura.
·         Treballar la comprensió lectora.
·         Treballar la creativitat i la imaginació.
·         Fomentar la creació d'escriptura creativa.
DESCRIPCIÓ:
·         Llegim a l’ aula un poema adequat a l’ edat.
·         Donem a l’ alumnat un full amb el poema escrit però sense algunes paraules claus que han de substituir per altres. Les paraules que han de substituir apareixen al poema original en negreta.




PLOU I FA SOL

PLOU I FA SOL

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen
Fa sol i plou
les bruixes fan un ou.

Raïm d'abril,         
els núvols s'emborratxen.
Glaça a l'estiu,
pren til·la el tamariu.

Amb boira i vent,
s'empaiten les paitides.
Amb boira i neu,
el somni es torna lleu.

Si el vent és groc,
la tarda és com la cendra.
Plou, prô plou poc,
i els núvols són de foc.

Neu al matí,
els àngels fan la muda.
Sembla un embut
el casc de la puput.

Amb sol i vent
les boires es desgrenyen.
Amb boira i sal
les drudes fan el salt.

Hi ha un núvol prim
que espolsa calamarsa,
i un escorrim
de panses i raïm.

Fa vent i plou.
Si esternuda la bruixa,
—pebre i safrà—,
ni plou ni se n'està.

Tant va a la font,
que el cantiret es trenca.
I sota el pont
les aigües fan un son.

Per l'aigua amunt
el peix compra llimones.
Per l'aigua avall,
ombreja el Ilenegall.

A Tretzevents
hi ha tretze tramuntanes
i a Llers hi ha tres
cosines i germanes.

Fages de Climent, Carles. “Plou i fa sol”.

Plou i fa sol,
les bruixes es ...............
Fa sol i plou
les bruixes fan un ........

Raïm d'abril,         
els núvols .....................
Glaça a l'estiu,
pren .......... el tamariu.

Amb ........ i vent,
s'empaiten les paitides.
Amb boira i .........,
el somni es torna .......

Si el vent és .........,
la tarda és com la ...........
Plou, prô plou poc,
i els núvols són de foc.

Neu al ..........,
els àngels fan la muda.
Sembla un ...........
el casc de la puput.

Amb ........ i vent
les boires es desgrenyen
Amb boira i ........
les drudes fan el salt.

Hi ha un núvol ........
que espolsa calamarsa,
i un escorrim
de ............ i raïm.

Fa vent i plou.
Si esternuda la bruixa,
—......... i safrà—,
ni plou ni se n'està.

Tant va a la font,
que el cantiret es trenca.
I sota el pont
les aigües fan un ........

Per l'aigua amunt
el peix compra .............
Per l'aigua avall,
ombreja el Ilenegall.

A Tretzevents
hi ha tretze ....................
i a Llers hi ha tres
................ i germanes.

Fages de Climent, Carles. “Plou i fa sol”.


A més, els xiquets i les xiquetes poden escoltar la cançó del poema:

En aquest enllaç, seleccionem a l’ apartat de poemes la lletra “p” i després la cançó “Plou i fa sol”.

AVALUACIÓ:

·         Realització d’ una prova inicial de la comprensió lectora.
·         Valorar si les paraules utilitzades per l’ alumnat són adequades.
·         Valorar que les paraules coordinen amb el gènere i nombre.
·         Grau de satisfacció de l’ alumnat.
·         Desenvolupament de la creativitat.