¿Com es pot fer que la
poesia, la lectura, passe a formar part del “modus vivendi” del nostre alumnat?
Una proposta que
respon a aquesta pregunta ens la donen, sens dubte, les nostres companyes
Noelia, Irene i Andrea donant-nos a conèixer una manera lúdica i activa per
apropar a l’ alumnat de primària al món de la poesia: els calendaris poètics
Però, ¿Què és un calendari poètic? Un calendari poètic és, en definitiva, una proposta
de jocs de llengua, ja que a les seues caselles incorpora alguns dels elements
essencials del llenguatge poètic i de la comunicació:
- L’ oralitat, que dóna sentit al text poètic en dir-lo o consultar-lo.
- La musicalitat, que ens permetrà lligar la paraula poètica per mitjà del ritme i la rima. En aquest apartat, ens sembla de rellevant importància fer referència a la cançó popular com a referent cultural i de masses.
- La visualitat, és a dir, els tipus de lletres, cal·ligrames, poesies visuals etc. Cal dir, a més, que el sintetisme (dir molt amb poc) i la captació de l’ ull són dues de les característiques primordials de la poesia del nostre segle.
¿Per què és un calendari
poètic? Perquè els
textos triats són textos poètics que contribueixen a aconseguir dos objectius
claus de la didàctica de la poesia: l’ educació de les emocions i el
desenvolupament de la creativitat. A més, el calendari
poètic s’ estructura a partir de temes universals de la literatura que
estableixen ponts de connexió entre la tradició literària culta i la vida dels/les
alumnes.
¿Com és un calendari poètic? ¿Com es confeccionen? Poden tindre
forma de pòsters o llibres de paret i s’ estructuren a
partir de temes que són introduïts per una citació o una frase de referència.
Estan confeccionats amb els següents elements:
 |
| Exemple de calendari poètic |
- Figures literàries de cada tema. .
- Recursos estilístics més freqüents.
- Formes estròfiques.
- Autors més representatius.
- Subtemes de la literatura clàssica.
- Anècdotes de la literatura universal.
Com podem veure a la imatge, en cadascuna de les caselles del calendari apareix un text i/o una imatge relacionats amb el tema triat. Els textos van des de una poesia clàssica a una poesia experimental, passant per tota mena de jocs de llengua o de pensament. Les imatges no tenen una mera funció decorativa, sinó que ens serveixen per a comprendre el text. A més, cada casella, porta implícita una proposta de treball que l’ alumne/a ha de descobrir, ja siga un taller de literatura o un microprojecte de treball.
¿Com funciona? Podem explicar el funcionament del calendari poètic a partir de
diferents temes que exposem a continuació:
Els jocs de llengua
Quan trenquem les
regles preexistents i ens ajustem a noves fórmules que articulen la nostra
capacitat de fabulació, en realitat el que estem fent és crear i, per tant,
estem jugant amb la llengua. Amb els jocs de llengua busquem plaer i diversió,
al mateix temps que augmentem els nostres coneixements de a llengua des de el
punt de vista literari i comunicatiu.
El calendari com a
instrument didàctic
El debat actual
al voltant de la formació literària es centra en la dimensió comunicativa
(emissor- missatge -receptor) del fet literari. Anomenarem doncs, a
continuació, els trets fonamentals que distingeixen allò que és literari d’
allò que no ho és.
Intencionalitat artística de l’ emissor. No sempre l’ autor d’un text aconsegueix
que aquest es puga considerar un obra literària. I al contrari, de vegades, s’
han escrit textos sense pretensió literària i, en canvi, han passat a la història com a models literaris. És el cas
del diari d’ Anna Frank.
Valor estètic del missatge. És la forma estètica de l’ obra literària
el que constitueix el text com a text literari. Cal ensenyar als aprenents
recursos d’ ús literari de la llengua que pugen emprar també en la seua vida
quotidiana: recursos fònics com recurrències, al·literacions o ritmes; recursos
morfosintàctics com anàfores o paral·lelismes i, específicament aquells
recursos que tinguin a veure amb la coherència, la cohesió i l’ adequació del
text.
Reconeixement per part dels receptors. Al llarg de cada època literària se l’
han atribuït a la literatura diverses funcions. Recordem algunes d’ elles:
- Com a font de coneixement del món.
- Com a identificadora d’un grup cultural.
- Com a transmissora de la cultura.
- Funció catàrtica de purgament de les passions.
- Funció alliberador en la mesura en que ens allunya dels problemes quotidians.
- Funció d’ evasió en la mesura en que ens permet viatjar a altres temps i a altres llocs.
- Funció de compromís social per tal de transformar el món en una societat més justa i equilibrada.
Sobre les consignes del
joc
Una consigna
és una “fórmula breu que incita a la producció d’ un text”. A més d’ haver de
servir per a ensenyar de manera implícita, pot prendre diferents formes:
 |
| Cal·ligrama |
- Desafiament: embarbussament, jeroglífics, paraules encadenades, endevinalla.
- Repte estilístic. Ordenar un poema, omplir buits.
- Traves: lipogrames, anagrames...
- Manteniment i/o imitació d’una estructura estròfica.
- Regles del joc: jocs d’ equivalències.
- Propostes de creació lliure.
De la lectura compartida
a la construcció de significat en grup.
Per a facilitar interaccions entre els diferents alumnes s’ utilitza la
“tècnica de la mescla”, de tal manera que cap estudiant queda exclòs de la
activitat i pot aportar significats des de la seua individualitat.
És important
assenyalar que en el plantejament metodològic dels calendaris poètics es tenen
en compte els diversos estils cognitius i que no tots tenen els mateixos
interessos ni les mateixes capacitats, donant així resposta a la diversitat i
relacionant els perfils dels estudiants, els seus objectius i interessos amb
els continguts curriculars.
A continuació deixem a disposició de tota persona interessada un enllaç en el que es pot vore mitjançant el prezzi confeccionat per les nostres companyes la informació aportada al voltant dels calendaris poètics.
http://prezi.com/-hcrmcqab3u3/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share
Després de la presentació d' aquesta proposta activa e innovadora, es va establir un debat entre la relació i les diferències que hi ha entre dos funcions de la literatura: la funció d' evasió i la funció alliberadora. En aquest sentit, es va arribar a la conclusió que encara que cadascuna d' elles presenta una característiques pròpies, són dos funcions molt semblants en quant al seu significat i guarden una estreta relació.
Va ser arrel d’ aquest debat d’ on podem quasi afirmar que van eixir les dos preguntes formulades per Jeroni per a completar aquesta sessió i que passem a formular:
A continuació deixem a disposició de tota persona interessada un enllaç en el que es pot vore mitjançant el prezzi confeccionat per les nostres companyes la informació aportada al voltant dels calendaris poètics.
http://prezi.com/-hcrmcqab3u3/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share
Després de la presentació d' aquesta proposta activa e innovadora, es va establir un debat entre la relació i les diferències que hi ha entre dos funcions de la literatura: la funció d' evasió i la funció alliberadora. En aquest sentit, es va arribar a la conclusió que encara que cadascuna d' elles presenta una característiques pròpies, són dos funcions molt semblants en quant al seu significat i guarden una estreta relació.
Va ser arrel d’ aquest debat d’ on podem quasi afirmar que van eixir les dos preguntes formulades per Jeroni per a completar aquesta sessió i que passem a formular:
¿Per què són interessants
els calendaris poètics en primària?
Tal vegada podem
respondre a aquesta pregunta amb un altra: ¿Quin tipus d’ ensenyament volem, un
de transmissiu o un de creatiu? Si volem caminar cap a una escola imaginativa
enfront d’ una escola basada en la utilitat i l’ arxiu del coneixement hem d’ eixir a la recerca d’ un
aprenentatge obert, actiu i que es fonamente en l’ experimentació. Aquest és el
sentit dels calendaris poètics.
Podem afirmar que
els calendaris poètics són instruments didàctics transformadors i eines d’ aprenentatge divertides i interessants
on la recreació fictícia del món i el llenguatge poètic són característiques
presents. A més, es tracta d’ un mecanisme didàctic que serveix per fomentar el
que coneguem com a educació literària, al temps que estimula la comprensió dels
textos literaris i a construir els significats.
Els calendaris
poètics ens proposen a partir dels jocs de llengua l literatura una manera
lúdica i activa d’ acostar-nos al món de la poesia. La utilització d’ aquestos
jocs proporciona un ambient segur on l’ alumne/a no té por de participar, la
qual cosa farà que s’ hi implique i que es trobe motivat. A més, com que tots
participen, els jocs estimulen la cooperació i la comunicació entre els membres
de tot el grup.
Però, tal vegada,
el més important es que, per mitjà dels jocs de llengua es desperta en l’
alumnat un desig de llengua i literatura on es troba plaer i diversió i mitjançant el qual els alumnes aprenen a
adquirir una habilitat en qualsevol de les formes d’ expressió i de creació
artística.
A més, aquest
instrument didàctic com a llibre de paret o pòster té en compte els set tipus
de intel·ligències proposades per Gardner: lingüisticoverbal, logicomatemàtica,
visualespacial, musicalrítmica i cinètica, interpersonal i intrapersonal.
EXPERIÈNCIES PERSONALS DE LECTURA QUE ENS HAN RESULTAT ALLIBERADORES O ENS HAN PERMET EVADIR-SE.
ROCÍO MONZONÍS ORTA
Quan vaig complir dinou anys, el meu bon amic Nando em va fer un dels
millors regals que m’han fet mai: el llibre de “Los Pilares de la Tierra” de Ken Follett.
Aquest llibre, des del moment d’obrir-lo per la primera plana, em va tenir
una temporada immersa en les seues pàgines. Encara tenia recents els
aprenentatges sobre la construcció arquitectònica de les catedrals de
l’assignatura d’Història de l’Art de Batxillerat, la qual cossa feia que jo
comprenguera a la perfecció cada explicació, descripció i tecnicisme de l’autor
sobre aquesta comesa, la qual cossa em permetia gaudir d’ ell encara més. Es
tractava d’una història apassionant plena d’aventures, sentiments, situacions
arriscades que et deixaven palpitant, llargs viatges, lluites de poder i
lluites personals dels personatges per trobar el seu lloc al món.
A més, l’exemplar que em va regalar el meu amic era de butxaca i venia amb
mi a molts llocs. Només tenia un ratet, l’obria disposada a endinsar-me en
aquell món que m’oferia aventures i vivències d’una època molt diferent i
desconeguda per a mi, i que llevat de la seua arquitectura, poc coneixia.
En aquell temps jo viatjava a Castelló en tren cada dia, però el meu viatge
no transcorria de València a Castelló, sinó que en aquella hora de viatge que
sovint em semblava prou més curta, aquell tren em transportava a l’Anglaterra
de l’Edat Mitjana, més concretament al segle XII, a les vicissituds dels
priorat de Kandbridge i el pas de
l’arquitectura romànica a la gòtica.
En referència a la funció alliberadora, puc dir que la lectura (qualsevol)
en valencià, abans d’arribar a Florida, ni
me la plantejava. Al llegir el primer llibre en valencià (La mestra) en
aquesta etapa universitària em doní compte que ho entenia perfectament i que
inclús m’agradava llegir en aquest idioma. Això, va anar a més fins arribar al punt en el que
estic ara mateix: quan vaig a una llibreria buscant un llibre, m’ho compre en
el primer idioma que el trobe, llig per igual en valencià que en castellà. Tinc
que dir, que açò per a mi ha sigut un avanç molt gran, tenint en compte que sóc
castellanoparlant.
Per altra banda, pel que fa a la funció de evasió, tinc que dir, encara que
no siga el tipus de lectura que mes m’agrada en aquest moment, que quan vaig
llegir, fa uns anys, els 4 llibres de la saga Crepuscle, em vaig endinsar tant,
que no podia parar de llegir, i un llibre, que eren ben grossos, em podia durar
menys d’una setmana.
VERÓNICA GADEA PÉREZ
La meua primera experiència d’evasió lectora que
recorde va ser cap als 10 anys en pasqües. Els meus pares i jo decidirem anar a
dar una volta per el centre de Valencia i en la porta d’un quiosc passejant amb
ells, vaig veure el llibre de “Kika Superbruixa” i hem va cridar molt l’atenció
la portada. Els meu pare hem digué ¿el vols? I jo li vaig respondre sí, es de
una bruixa que fa màgia. El meu pare me’l va comprar. Hem va agradar tant que
cada vegada que paràvem a descansar en qualsevol parc, no prestava atenció a
veure per exemple els animals, sinó que m’assentava en un banc i hem posava a
llegir el llibre que tant m’havia agradat i no el soltava per res del mon.
Estava tan endinsada en la historia de la xiqueta bruixa, que res del que hem
preguntaven o hem deien feia cas. Com hem deia la meua mare “ La xiqueta esta
quan li agrada alguna cosa viu al seu mon”.
XUSA PRÓSPER
És molt difícil per a mi poder anomenar una sola experiència lectora que m' haja servit com
a via d'evasió, ja que cadascuna de les lectures que he realitzat al llarg de
la meva vida m'han brindat la possibilitat de donar solta a la
facultat de crear mons nous, de posar en marxa la imaginació i, fins i tot, m’
han incitat a la creació i a la reflexió crítica.
Però, a més, amb les
diferents lectures dutes a terme, se m’ha donat la possibilitat de evadir -me
en el temps o en el espai i, molt més que això, se m’ ha obert una finestra
vers el passat i vers el futur. En aquest sentit, és pràcticament impossible no
evadir-se mentre viatges per camins perduts d’ Àfrica acompanyada per Javier
Reverte o a Macondo per a conèixer a la família Buendía; a la casa de Bernarda
Alba per a que Lorca ens vaja presentant a les seus filles o, simplement, com
no evadir-se mentre Marguerite Duras ens conta l’ apassionada història d’ amor d’
una adolescent de quinze anys amb un ric comerciant xinés. Per concloure, ¿Com no evadir-se amb les aventures de Peter
Pan ?
