El dia 11 març de 2015 va tindre lloc la sèptima sessió de l'assignatura de Planificació de la Llengua i la Literatura. Aquesta sessió, amb un caràcter més magistral, va córrer a a càrreg del nostre professor Jeroni Méndez i en ella tractarem el tema de les adaptacions literàries.
L'ésser humà és un ésser social i, per tant, des dels albors de la humanitat ha esdevingut un intercanvi d'informació, de paraules i coneixements com a conseqüència de les seues relacions amb els altres i amb el seu entorn. En definitiva, aquest és un intercanvi de productes culturals, entre ells, la literatura.
La literatura oral, des de les seues formes més primitives, dóna compte d'aquest fluix de coneixements, experiències i paraules al llarg del temps. La presència de contes i relats de la mateixa estructura i temàtica en civilitzacions llunyanes en la seua localització són una evidència de les comunicacions i relacions existents entre la humanitat des de temps immemorials. Un exemple d'aquesta literatura oral és el conte més antic que es coneix i ha estat versionat a les llengües de totes les cultures.
Per tant, la literatura, des dels seus orígens, és el resultat d'una relació entre els sistemes socials, lingüístics, tècnics i educatius que formen una cultura.
D'altra banda, la història ens mostra que l'activitat d'interpretar i reutilitzar textos ha sigut constant i ha tingut com a motor la intenció de transmetre i compartir la cultura. Aquesta intenció de divulgar el saber mitjançant la literatura oral o escrita ha dut a alguns autors i autores al desig de reescriure-la, de generar textos a partir d'un anterior, donant lloc a les adaptacions, o al que Genette (1962) denomina "literatura de segon grau" per a què aquests productes literaris i culturals arriben a més gent.
Les formes de reescriptura
El començament de la reescriptura de textos es remunta a l'Antiguitat i es produeix al llarg de tota la història de la humanitat.
Ted Nelson va inventar en 1965 el terme "hipertext". L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau. Pert tant, les adaptacions són el producte d'aquesta mobilitat dels textos de la que ens parla aquest filòsof i sociòleg. La relació d'un text amb un altre anterior del qual deriva, implica sempre un procés de transformació que fa de l'hipertext (nou text, adaptació), una construcció nova, amb la seua pròpia identitat, distint de l'hipotext (text original) i font de la nova creació.
Aquesta activitat es du a terme de dues formes bàsiques:
1. Com a una transformació simple o directa: consisteix a dir el mateix d'una altra manera.
2. Com a una transformació indirecta: que Genette denomina imitació, dir una cosa distinta de manera pareguda:
Cadascuna d'aquestes formes actua o pot actuar en diferents registres i amb diferent intencionalitat, donant lloc a una àmplia varietat: la paròdia, la transposició, el pastitx i la imitació satírica. Entre totes elles, la reescriptura d'un text seriós amb estil seriós és la que més abunda en la història de la literatura.
Adaptacions
Les adaptacions són realitats de naturalesa diversa que, com dèiem, han tingut i tenen com a finalitat complir una funció social d'apropament dels textos literaris a altres tipus de receptors. Aquesta funció social està molt relacionada amb els processos educatius, ja que sovint les adaptacions s'adrecen a receptors d'escassa qualificació, en període de formació com a lectors (tant siga un públic infantil com popular o d'altra índole).
Una qüestió important és el fet que esmenta Laparra de que molts adults creuen haver llegit obres originals quan, en realitat, han llegit adaptacions.
Lefevere corrobora aquest fet, i situa la incidència més gran de la lectura de reescriptures en l'etapa de formació, en la qual s'accedix al món literari, es coneix el patrimoni cultural i es formen els hàbits de lectura (adaptacions literàries de la Literatura Infantil i Juvenil).
Pel que fa a les traduccions, o les ampliacions d'una obra per l'addició de personatges, motius o episodis, caldrà tindre en compte si es produeixen en aquests intertextos transformacions formals o, a més, hi ha també canvis substancials en el seu contingut.
Diferència entre adaptació i versió:
Pel que fa a la versió aquesta implica una transformació que, en especial, afecta al mode de presentació d'un text, és a dir, al seu codi genèric. Per aquesta raó, Postigo, seguint Genette, proposa anomenar "versió" a les reelaboracions que no tenen en compte el destinatari i que es caracteritzen per aquest canvi de codi o perquè arriben a crear un text més lliure.
1. Contes populars.
Pel que fa a aquests, el que ha variat en les seues transformacions és la seua "forma", el seu "vestit o cobertura", que adopta formes diferents en cada lloc i cada cultura. Allò invariable en aquests relats no és més que el seu esquelet.
Aquest és el cas del conte de Juan de Hierro al qual hem fet referència anteriorment. Es tracta del conte popular, el més antic es creu, que ha esdevingut un hipotext al ser recopilat junt amb altres al segle XIX pels germans Grimm.
Altre exemple és el conte de La caputxeta vermella.
2. Clàssics de la literatura universal.
Són obres que han esdevingut referents de les cultures nacionals i que es mantenen vives encara avui pels seus valors simbòlics, literàris i culturals.
Les reescriptures per a acostar els clàssics a adults poc instruits tenen un clar propòsit de divulgació cultural. Per això, aquestes adaptacions són molt importants, ja que han fet possible que molts lectors puga'm accedir-ne i aprendre i gaudir d'aquest patrimoni cultural de la humanitat.
Les reescriptures dels clàssics per a xiquets i joves estan marcades per un propòsit educatiu que duu sempre a transformacions simplificadores per a reduir l'extensió dels hipotextos (de vegades, acompanyada per la prosificació dels textos).
3. Clàssics del gènere d'aventures.
L'adaptació d'aquests clàssics té la finalitat d'augmentar el plaer que proporcionen aquestes històries alleugerant el text i reduint-lo per a deixar espai a l'acció, per a que aquesta avance més alleugerada amb el fil argumental.
Hi ha un altíssim nombre d'adaptacions d'autors com Verne, Salgari, Stevenson, Scott, Dumas, Cooper o Dickens i d'obres com Ben Hur, Robinson Crusoe, Ivanhoe, Robin Hood, Bufalo Bill, Oliver Twist, Gulliver...
4. Clàssics de la literatura infantil.
Escrites en origen per a un destinatari específic: l'infantil.
Es justifiquen aquestes adaptacions per la necessitat d'ajustar el text al nivell de competència literària d'uns receptors d'edat i circumstàncies distintes d'aquells a qui anava dirigit el text original.
Pel que fa als clàssics medievals no hi ha tantes adaptacions. La causa d'aquest fet és la necessitat d'un lectot professional específic amb un interés divulgatiu que puga llegir i adaptar el text original. Aquests formen part del cànon de les cultures nacionals i es podrien agrupar segons la relació que tinguen amb els 4 grups anteriors, ja que estan vinculats intertextualment amb ells i presenten característiques en la mateixa línia de gènere, o són font d'inspiració per a clàssics dirigits per a un públic específic com l'infantil.
Les reescriptures i adaptacions d' obres literàries estan marcades per un propòsit educatiu que du sempre a terme les següents transformacions necessàries per a què la seua lectura siga possible a l' aula:
-No ha de sobrepassar una extensió determinada.
-Complementar-se amb il·lustracions.
-Haver sigut escrita per un autor/a prestigiós.
-Vincular-se d' alguna manera amb el relat d' aventures.
-Incloure personatges ques estiguen en l' imaginari col·lectiu (si entre ells hi ha algún xiquet/a d' edat pròxima al lector/a, millor encara).
-Tindre nombrosos diàlegs.
-Estar narrada per un dels protagonistes.
-Proporcionar plaer al lector com a priporitat.
(Laparra, 1996: 73-74).
Són totes elles indicacions molt útils per a nosaltres com a mestres també a l'hora d'escriure els
nostres propis contes.
La unió entre les adaptacions i l'educació s'ha fet servir com a argument per a intervenir en un text i fer transformacions més o menys acusades, la qual cosa ha generat controvèrsia d'opinions al llarg del temps, i que ha perdurat fins l'actualitat.
Una primera opinió defensa que les obres literàries s'han de respectar en tota la seua integritat, ajornan-ne la lectura fins al moment en que la competència literària del lector o lectora li permeta accedir a elles.
D'altra banda, existeix una segona opinió que argumenta que amb les adaptacions es procura un coneixement primerenc del contingut, personatges i mons creats en aquestes obres adaptant el text a la competència del lector/a. Així, es dóna prioritat a transmetre el coneixement de les obres en allò essencial del seu contingut i els seus valors.
En una de les sessions, parlarem sobre l'actitud de Calipso que s'enamora de Ulises i l'impedeix tornar a Itaca amb la seua família, tal i com ell desitja. Quan el mestre va fer reflexionar als xiquets sobre aquesta actitud, s'en adonaren que els companys, o ells i elles mateixos/es, de vegades, volien obligar a altres a fer cosses que aquells no volien. A més, relacionaren açò amb un acudit que va ocórrer feia pocs dies. Una de les xiquetes de la classe jugava amb altres i els deia que eren novios i per això havien de besar-se. Un company seu no volia besar a altra companya i la xiqueta intentava obligar-lo. Aquest fet en el llibre va fer que els menuts i menudes identificaren aquest tipus de comportament i el tractarem a l'aula, establint així una connexió entre la lectura i la seua vida. Per tant,...
Per què privar-los d' açò?
Tots tenim gravat en el més profund de nosaltres mateixos una sèrie de records infantils amb els quals el temps no ha pogut. Malgrat els anys passats, segueixen aquí, vius i frescs com si foren d' ahir mateix. Ens acompanyen sempre i no hi ha dubte que ens van marcar definitivament.
Les components d' aquest equip coincidim en la idea que un d' aquets records és el dia en que vam poder dir que sabíem llegir.
Devem a la lectura infinitat de bons ratos. El que hem aprés, molt o poc, en gran amnera ha estat llegint. Ens trobem amb nosaltres mateixos i amb uns altres gàcies a la lectura. Llegir et permet ser aventurer, metge, descobridor, pirata i mil coses meravelloses.
¿Com no anem a estar agraïdes ?¿ Com no lluitar perquè llegir siga pels altres el que ha estat i segueix sent per a nosaltres?
Amb aquesta idea us deixem una selecció de clàssics d' ahir, d' avui i de sempre adaptats per als més joves.
Tots tenim gravat en el més profund de nosaltres mateixos una sèrie de records infantils amb els quals el temps no ha pogut. Malgrat els anys passats, segueixen aquí, vius i frescs com si foren d' ahir mateix. Ens acompanyen sempre i no hi ha dubte que ens van marcar definitivament.
Les components d' aquest equip coincidim en la idea que un d' aquets records és el dia en que vam poder dir que sabíem llegir.
Devem a la lectura infinitat de bons ratos. El que hem aprés, molt o poc, en gran amnera ha estat llegint. Ens trobem amb nosaltres mateixos i amb uns altres gàcies a la lectura. Llegir et permet ser aventurer, metge, descobridor, pirata i mil coses meravelloses.
¿Com no anem a estar agraïdes ?¿ Com no lluitar perquè llegir siga pels altres el que ha estat i segueix sent per a nosaltres?
Amb aquesta idea us deixem una selecció de clàssics d' ahir, d' avui i de sempre adaptats per als més joves.
“Capitanes intrépidos”
(Rudyard Kipling)
Adaptació de
Lourdes Íñiguez
Il·lustracions de Anna Clariana
 |
Harvey és un xiquet malcriat, impertinent i mal
educat, fill d’ un multimilionari. Un dia, tot canvia quan, durant un luxós
viatge amb vaixell, cau al mar i és recollit per uns pescadors. La seua nova
vida en un vaixell pesquer li obligarà a aprendre un ofici per poder menjar,
i li ensenyarà a conviure amb altres gents que li mostren valors que ell mai
hi havia benvolgut.
|
“Selección de fábulas de Esopo”
Edició de
Manuel Yruela
Il·lustracions de Valentí Gubianas
 |
Excel·lent selecció de les rondalles d’Esopo. En
aquesta adaptació del gran clàssic grec es recullen cent rondalles en les
quals es tracten diferent assumptes: l’ astúcia, l’ amor, l’ avarícia, l’
amistat, la humilitat, la desgracia…. Déus, ases, gossos, lleons, formigues,
llops, mosques, pescadors i molts més conformen l’ elenc de personatges protagonistes
d’ aquestes simbòliques històries.
|
“El Alcalde de
Zalamea”
(Calderón de la
Barca)
Adaptació de
Emilio Fontanilla
Il·lustracions
de Goyo Rodríguez
 |
Un destacament de l’ exèrcit, al comandament del
general don Lope de Figueroa, arriba a la localitat de Zalamea de la Serena
per descansar abans de continuar el seu camí cap a Portugal. El general busca
allotjament per als seus soldats a les cases del poble. A don Àlvar, capità
de la tropa, li assigna la casa de Pedro Crespo, un ric camperol que viu amb
els seus fills, Juan i Isabel. A partir d’ aquest moment, se succeiran una
sèrie d’ esdeveniments en els qual l’ honor, la justícia, l’ amor i la mort seran
els protagonistes.
|
“Alicia en el país de las
Maravillas”
(Lewis Carroll)
Il·lustració de Iban Barrenetxea
Adaptació de Lourdes Íñiguez
 |
Alicia està asseguda al costat de la seua
germana a la riba del riu. De sobte, veu passar a un conill blanc que va
parlant sol i que es fica en el seu cau. Sorpresa, Alicia decideix seguir-li,
però en la seua persecució cau per un profund forat que la portarà fins a un
món meravellós.
Destaca en aquesta edició, recomanada per a
lectors a partir de 10 anys, l’ excel·lent adaptació de l’ estil i dels jocs
lingüístics empleats en la novel·la, així com els meravellosos dibuixos que
acompanyen al text i que il·lustren d’ una manera excepcional, l’ esperit amb
el qual Lewis Carroll va escriure el seu llibre.
|
“Don Juan Tenorio”
(José Zorrilla)
Adaptació de
Juan Manuel Infante
Il·lustracions
de Óscar Pérez Sánchez
 |
Don Juan Tenorio és el personatge més cèlebre
del teatre espanyol. La historia d’ aquest burlador de dones comença en els dies
de carnestoltes i acaba en el dia de Difunts. Don Juan és un seductor que es
burla de tots els valors socials establerts. Però la seua vida canviarà en
conèixer a Donya Inés. Gràcies al seu amor l’ ànima de don Joan se salvarà de
les flames de l’ infern.
|
“Leyendas de
Bécquer”
(Gustavo Adolfo
Bécquer)
Adaptació de
Remedios Luna
Il·lustracions de David Guirao
 |
La present edició recull set narracions de
Bécquer, considerades per la crítica com a inequívoques llegendes. La lectura
d’ aquests set relats portarà al lector a visitar diferents èpoques i
ambients. Cadascuna de les llegendes ens ofereix un món màgic i llegendari en
el qual cavallers, dames, espectres, escuders, ombres…. S’ enfronten a
successos en els quals el natural i el sobrenatural es barregen.
|
“La isla del
tesoro”
(Robert Louis
Stevenson)
Adaptació de
Emilio Fontanilla Debesa
 |
El protagonista d’ aquest magnífic llibre és un
xiquet, Jim Hawkins. La seua emocionant aventura comença el dia en que el
vell mariner amb la cara marcada arriba a la posada del seu pare. El cofre
que transporta el desconegut conté un estrany mapa, que Jim descobrirà per
casualitat. A partir d’ aquest moment,
el nostre jove protagonista emprendrà un arriscat viatge a la recerca del
tresor del temut capità Flint.
En aquesta edició destaquen la cuidada adaptació
del magnífic text original a càrrec d’ Emilio Fontanilla, respectant la seua
estructura, la fidelitat a l’ esperit crític de la novel·la i les esplèndides
il·lustracions amb les quals viatjarem cap a una gran aventura.
|
“El Buscón”
(Francisco de
Quevedo)
Adaptació de
Juan Manuel Infante
Il·lustracions
de Diego Blanco
 |
El Buscón ens explica les aventures de Pablo, un
jove amb alts pensaments de cavaller. En el desig de millorar la seua posició
social, el protagonista ix de la seua Segovia natal cap a altres ciutats com
Madrid, Toledo i Sevilla, des d’ on embarca a les Índies en un desesperat
intent de canviar la seua sort.
L’ enginy i la magistral ploma de Quevedo
aconsegueixen que el lector gaudi amb aquestes aventures i desventures de
Pablos.
|
“Las aventuras de
Huckleberry Finn”
(Samuel Langhorne
Clemens:
Mark Twain)
Adaptació de
Lourdes Íñiguez Barrena
Il·lustracions
de Carles Arbat
 |
Huckleberry Finn, l’ amic de Tom Sawyer, és un
xic aventurer al que no l’ agrada l’ escola sinó caminar al seu aire. No
obstant açò, la vida de Huck no és fàcil, el seu pare el maltracta i ha de
viure amb la viuda Douglas, una dona que s’ha proposat civilitzar-ho. Huck
decideix escapar de tot i emprèn un viatge pel riu Mississipi. En la seua
fugida li acompanyarà Jim, un esclau negre que cerca la seu llibertat. Entre
els dos es forjarà una especial amistat.
|
Tots aquestos llibres els pots trobar traduits al català per la mateixa editorial però et deixem altres de mostra que també et poden interessar:
 Adaptació de Mª Carmen Salvadó) |
(Bram Stoker)
Adaptació de Núria Pradas
|
(Oscar Wilde)
Adaptació de Anotio García
|
(Gaston Leroux)
Adaptació de David Fernández
|
(Daniel Defoe)
Adaptació de Ramón García
|
(Beraul i Thomas d' Angleterre)
Adaptació de Pere Danés
|
(Walter Scott)
Adaptació de Elena O' Callaghan |
(Edgar Allan Poe)
Adaptació de Joan Berengueras
|
(Mary Shelley)
Adaptació de Rosa Fernández
|
(Jack London)
Adaptació de Joan Berengueras
|
(Juls Verne)
Adaptació de Lluís Quintana
|
(Herman Melville)
Adaptació de Josep Lorman
|
També vos deixem un exemple visual presentat per Mario Vargas Llosa.
Al primer cicle de Primària:
Creaappcuentos: Aquesta aplicació és per a crear el teu propi conte, de forma senzilla i en pocs passos. Pots canviar la història i ser el protagonista del conte.
Podeu trobar l'enllaç d'aquesta aplicació fent clic ací:
Esdicio: Aquesta aplicació és per a crear targetes postals o targetes de felicitació.
Podeu trobar l'enllaç d'aquesta aplicació fent clic ací:
Educa Lim (català): Aquesta aplicació és una
biblioteca d’activitats de totes les àrees educatives. Si fem clic a “català”, podem treballar activitats com: l’abecedari,
les coses de la classe, construcció de paraules de dificultat mitjana, etc.
Podeu trobar l’enllaç d’aquesta aplicació fent clic ací:
Podeu trobar l’enllaç d’aquesta aplicació fent clic ací:
Per concloure la entrada us deixem com a exemple l'adaptació del Rossinyol
