9ª sessió de 15 d' abril de 2015

Abans de començar aquesta novena sessió del dia d' avui, el nostre tutor, Jeroni, ens ha regalat un nou coneixement que volem compartir en aquelles persones interessades en consultar aquest blog, i és que: en valencià podem dir "bon dia" fins que el sol es posa.

Però, a més d' això, també hem après de la mà de  Yasmín, Sara, Debora, Lidia i Marina, que és la Literatura Comparada, un estudi totalment nou per a nosaltres que, a pesar de que no se sol treballar en primària, ens ha semblat molt interessant i considerem que cal començar a pensar en aquest mètode per a poder, en un futur, posar-ho en pràctica.

Quan parlem de literatura comparada, estem parlant del estudi del fet literari des de la seua totalitat, és a dir, més enllà d' una llengua o d' un país determinats i que es pot relacionar amb altres àmbits artístics i del saber humà.



Els TRETS FONAMENTALS que CARACTERITZEN la literatura comparada són:

• Llarga tradició en la cultura occidental.
• Concepte traduït en les diverses llengües.
• Metodologia poliglota (textos escrits en més de tres llengües).
• Investigació, explicació i ordenació d' estructures literàries supranacionals.
• Estudi literari que no ha estat vinculat a una llengua concreta.
• Connexió entre les diferents literatures i arts.

A l' any 1981, Schemiler va establir tres TIPUS DE COMPARACIÓ:

1) Aquella que guarda relació entre dos o més escriptors que s'influeixen, és a dir, que està basada en una relació genètica entre dos o més membres de la comparació.

2) Relació causal entre dues o més obres de distinta nacionalitat, relacionades amb el contex històric en el qual s' insereix els membres de la comparació.

3) Des de el punt de vista històric, la comparació d' estructures de diferents mites.

ALTRA CLASSIFICACIÓ és l' establerta per C. Guillén a l' any 1985:

1) La genealogia, que pot reunir les constants ahistòriques i la manera d' evolucionar a través del temps.

2) La morfologia, que permet establir els trets característics bàsics de la llengua literària i els estils.

3) La tematologia o estudi dels temes.

4) La intencionalitat, que depén de factors d' ordre cultural, social, polític etc

5) La historiologia (periodes, corrents, moviments, escoles etc) donant-li un ordre al seu devenir temporal.

Dos CONCEPTES CLAUS de la literatura comparada són la influència i la traducció que expliquem en les següents taules:

INFLUÈNCIA	TRADUCCIÓ
§  Genera l’ existència de dos productes: l’ obra de partida i l’ obra sobre la qual s’ influeix. §  Relacions més enllà de causa- efecte. §  Trenca amb la idea de que l’ obra és un element suficient i únic. §  Denúncia les màscares del colonialisme cultural. §  La intertextualitat obri un gran ventall en la investigació i l’ educació.	§  Reafirma la noció de descentralitat al no centrar-se en un sols tipus de literatura. §  Porta oberta a la interacció dialògica. §  Traduir és introduir. §  Element innovador, transformador del fet literàri

Però quina és la relació que guarda la literatura comparada amb l' educació literària:

EDUCACIÓ LITERÀRIA

Substitució de l' ortodòxia per l' heterodòxia didàctica

Corpus de textos multiculturals                                                    Varietat metodològica i

     i interdisciplinaris.                                                                  educació multilingüe.                                             

                                              LITERATURA COMPARADA.

Podem, doncs, concluir afirmant que la literatura comparada ens aporta una gran mostra de beneficis didàctics, com podria ser, entre altres, la positiva acceptació de la diversitat multicultural. A més, està oberta a qualsevol metodologia nova i a qualsevol tipus de discurs artístic. (A. Mendoza, 1994). 

No menys interessant ha estat el tema de les GEOGRAFIES LITERÀRIES:

El projecte d' innovació docent "Geografies Literàries" que es desenvolupa a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València ens proposa, entre altres, conèixer l' Albufera i Sueca seguint un recorregut basat en el llibre de Joan Fuster, visitar Penàguila seguint les rondalles d' Enric Valor, passejar València de la mà de la poesia de Vicent Andrés Estellés o, fins i tot, recorrer una Xàtiva estellesiana.

L' acostament a una geografia linguística i literària propera i, de vegades, desconeguda, vol reforçar les actituds positives d' estima i promoció envers la llengua, la història, el paisatge i el patrimoni dels valencians.

Aquestes rutes, a més de diversificar l' espai d' aprenentatge, generen emocions verbalitzades en converses, en escrits als fòrums de l' aula virtual o en els projectes de treball. A més, aquestes eixides escolars són una oportunitat per cohesionar el grup. Durant les rutes, els estudiants reciten textos poètics, dramatitzen textos literàris, interpreten peces musicals, construeixen el coneixement i recorren els escenaris evocats per la paraula.

Acompanyats de lletra, geografia i natura es pot viatjar des del Port de Catarroja fins el tancat de la Pipa amb el ressò de textos de Joan Fuster. Les rondalles d' Enric Valor ens porten a recòrrer els escenaris de Penàguila i, els versos de Ausias March, Vicent Andrés Estellés i Joanot Martorell ens han conduït a una passejada per València acompanyats- a més, de persones i d' espais de la ciutat històrica.

Totes aquestes coses que us hem explicat i, moltes altres,les podeu llegir en el power elaborat per les nostres companyes.

Al finalitzar l' expossició d' aquests dos temes tan interessants, les nostres companyes ens van proposar que, per equips, fèrem un poema amb la temàtica de "la mort", per posteriorment fer una comparació dels resultats obtinguts.

El nostre equip, a gratcient que els altres equips havíen triat  el valencià per a escriure el seu poema i, tenint en compte que la literatura comparada pretén anar més enllà d' una sola llengua, nosaltres vam decidir donar vida al nostre poema, en llengua castellana.

Aquest va ser el resultat:

"A mi padre"

Cuando por las noches,
por mi ventana,
la Luna curiosa asoma
y el sueño me quiere robar,
me gusta cerrar los ojos
y jugar a imaginar
que yo me convierto en brisa,
en brisa suave de mar y,
como un suave susurro,
como un dulce cantar,
me acerco a su oído
y le digo por última vez:
"Te quiero papá".


Finalment, ens agradaria aprofitar aquesta entrada de blog, per a comentar la que ha sigut, sens dubte, una trista noticia: dos escriptors admirats en tot el món, ens han deixat aquesta setmana. El dia 13 d' abril serà recordat perquè ha sigut el mateix dia en el qual han mort l' escriptor uruguaià Eduardo Galeano i l' alemany Günter Grass. Encara que tots dos van recórrer el món sencer i són admirats i llegits en molts països, els dos van morir en els respectius països que els van veure nàixer.

Dedicarem algunes linies a cadascun d' ells:

Günter Grass

Hem d' assenyalar que, al nostre parèixer, l' escriptor alemany acaba de morir per segona vegada. Si bé ha mort ara el seu cos mortal, per a nosaltres i, també per a moltes altres persones, la figura de Günter Grass va començar a morir quan va sortir a la llum que aquell capdavanter de la democràcia (o de la socialdemocràcia), havia pertangut, en la seua adolescència, a certa unitat de tancs de les SS (Esquadres de Defensa de l' Alemanya nazi), fet que ell mateix explicava, encara que sempre es va justificar sota la seua ignorància.

Podem doncs, afirmar que, la figura de Günter Grass va   caure quan va caure la figura de "l' intel·lectual compromès". Amb tot i açò, ens ha llegat obres com "El tambor de hojalata" o "El Rodaballo", aquella mescla de receptes de cuina i aclaparadora història.

Grass sempre va ser un "intel·lectual" al que podiem veure a tot arreu: parlant d' Alemanya, d' Europa, d' art i filosofia, d' idees i proclames....Participava, a més, en congressos i mogudes asseient càtedra darrera càtedra. Era, doncs, un "intel·lectual compromès", fins que la seua manera de pensar es va anar al diable quan fa menys de deu anys van eixir a la venda les seues memòries "Pelando la cebolla". No obstant açò, el seu moment de glòria havia passat: guanyador d' un Premi Nobel i el Príncep d' Astúries, ja havia fet rodar la seua pedra.

Descanse en pau, Günter Grass (per segona vegada).

Estadio de noche

Lentamente ascendió el balón en el cielo.

Entonces se vio que estaba lleno el graderío.

En la portería estaba el poeta solitario,

pero el árbitro pitó fuera de juego.

                                           Günter Grass

En canvi, Eduardo Galeano, va ser significatiu per estar sempre al costat d' els qui pateixen la història. L' escriptor passarà a la història de la literatura pels seus llibres, però ell mai va descurar  la seua faceta política que va mantenir activa fins a l' últim moment.

Eduardo Galeano.

"Las venas abiertas de América Latina", el seu gran llibre, ha sigut des dels anys 70, la porta d' entrada en el món de la vida intel·lectual per a diverses generacions de llatinoamericans. Després, el viatge, haurà consistit, per a molts, en refutar a Galeano, a pensar el contrari de la causa que alguna vegada van jurar defensar per sempre. Però quasi ningú haurà ignorat aquell llibre que va proposar una història d' Amèrica Llatina en clau de descolonització: una història d' opressors i oprimits, que capturava perfectament l' esperit de l' època i que s' enfrontava a les dictadures que, no hauríem d' oblidar-ho, dominaven el continent.

La seua literatura política, persuasiva, sentimental i, alhora, una mica innocent, ha envellit sempre a favor dels bons i en contra dels dolents.

Avui, després de la seua mort, per tot arreu apareixen veus que el reivindiquen, que demanen "més galeanos" per a aquest món.

Descanse en pau (simplement), Eduardo Galeano.

Utopía

La utopía está en el horizonte.

Camino dos pasos,

ella se aleja dos pasos

y el horizonte se corre diez pasos más allá.

¿Entonces para que sirve la utopía?

Para eso, sirve para caminar.

                                          Eduardo Galeano