TIC TAC TAP

Un Entre Tants és una xarxa cooperativa per a compartir experiències TIC i recercar recursos i utilitats digitals per l’ ensenyament i aprenentatge en valencià.

Al  llarg de la passada vesprada del  dia 8 i el matí del dia 9 de maig, a l’ Octubre Centre de Cultura Contemporània i al IES Jordi Sant Jordi, respectivament, es va dur a terme la 7a comparTic on es va  convidar als seus assistents a reflexionar sobre el canvi educatiu que implica la tecnologia així com a conèixer les experiències que s’ estan realitzant en diverses centres i participar en alguns dels tallers organitzats.

Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), Tecnologies de l’ Aprenentatge i el Coneixement (TAC) i Tecnologies de l’ Aprenentatge i la Participació (TAP): la tecnologia ens obri un gran ventall de possibilitats, i una qüestió bàsica és si sabem aprofitar-la.

Al llarg d’ aquesta trobada s’han plantejat preguntes com, per exemple, quins models didàctics hi ha darrere de les TIC i ens han mostrat pràctiques innovadores en l’ ús de les tauletes a l’ aula, experiències audiovisuals i l’ús d’ altres elements com els blogs o les xarxes socials.

La conferència va ser inaugurada per Carles Monclús, professor d’ Intervenció Sociocomunitària, amb la pregunta: TIC, TAC, TAP ? Què hi ha darrere? I amb una resposta: Innovació, metodologies i transformació social i educativa.

Monclús ens recorda amb les paraules de Gimeno Sacristán (2008) que “no és modern allò que és recent o nou, o fem que ho semble, sinó allò que perdura i transforma la vida i la realitat. No es canvia el món per fer-lo progressar sense tenir en compte com és, qui hi és i com el viu”.

Tanmateix ens recorda que, “existeixen evidències que, en moltes ocasions, l’ ús de les TIC a l’ aula no suposa una alteració o innovació de la pràctica educativa. De fet, una gran majoria de professorat tendeix a emprar la tecnologia per fer les mateixes tasques que, tradicionalment, ha realitzat amb llibres o amb la pissarra (...) És a dir, s’ incorporen noves tecnologies de la informació i comunicació a l’ aula però són utilitzades en el mar d’ un model pedagògic tradicional i obsolet” (Area,M; Correa, J.M).

Però, d’ on ve la incorporació de les TIC al sistema educatiu ? És clar que es tracta d’ un procés accelerat que ens exigeix reflexió i que és paral·lel a la irrupció de la ideologia neoliberal.

Carles Monclús no dubta en afirmar que les TIC són ferramentes, però que cal tindre en compte quatre qüestions bàsiques:

1 ) Finalitats de l’ educació. L’ educació ha estat la gran esperança per a millorar el món i reduir les desigualtats. És per això que les finalitats de l’ educació han de incloure:

1. Comprendre i transformar la realitat.
2.  Adquirir la  cultura.
3.  Desenvolupar-nos com a persones.
4.  Reconstruir la pròpia cultura.

Com deia Paulo Freire, “l’ educació no canvia el món, canvia  a les persones que van a canviar el món”. En aquest sentit, l’ educació ha de possibilitar que l’ alumnat repense la seua realitat a partir del diàleg.

Les noves tecnologies han de ser unes “tecnologies per a l’ apoderament i la participació”, entenent per apoderament el procés pel qual les persones enforteixen les seues capacitats, confiança i protagonisme com a grup social per tal d’ impulsar canvis positius de les situacions i opressions que viuen..

Per parlar d’una educació renovadora o innovadora, cal que aquesta responga a l’ objectiu de fer persones més lliures, més lúcides i que qüestionen la injusta societat en que vivim.

2 ) El pes de processos i productes a l’ acte educatiu.

Processos o productes? Al nostre sistema educatiu hi ha una notable obsessió pels resultats quantificables, donant importància a allò de concretar-los.

En un principi, parlar de competències semblava positiu, però cal plantejar-se:  Es tracta d’un retorn a la pedagogia tecnològica? Als documents pont ? A la taxonomia de Bloom?

Monclús ens planteja una nova pregunta: Tots els aprenentatges es poden concretar amb uns resultats objectius? Amb uns mateixos resultats aparents es poden haver aprés coses diferents en funció de com haja estat el procés?

Front a la pedagogia tecnològica els corrents renovadors de l’ ensenyament se’n adonen de la gran importància i riquesa dels processos.

Segons les teories cognitives, allò important és com es treballa a l’ aula. La fi mai justifica els mitjans, la manera de fer ha de ser coherent amb allò que pretenem  i ha d’ estar sustentat per uns valors ètics.

En aquest sentit, dissenyar l’ ensenyament consisteix en dissenyar activitats que ajuden a l’ alumnat a construir els seus aprenentatges i que siguen èticament valuoses.

Gimeno, J. (1988) considera que la activitat amb més valor és la que:

•   Permet a l’ alumnat efectuar eleccions i reflexionar sobre les conseqüències de les seues accions.
• Assigna als i les estudiants papers actius (investigar, exposar, observar, entrevistar etc) en lloc de passius (escoltar, omplir fitxes etc) en situacions d’ aprenentetge.
• El seu acompliment pot ser realitzat amb èxit per estudiants a diversos nivells d’ habilitat (imaginar, comparar, classificar, sense imposar normes de rendiment úniques als resultats possibles de les mateixes).

Maurieu (1998) planteja la pedagogia de les condicions: “el paper de l’ educació consisteix en possibilitar un espai on la persona desenvolupe la seua autonomia i el seu aprenentatge. L’ aprenentatge i el creixement personal el fa el subjecte però el professorat crea les condicions per a que aquest es produesca”.

Cal doncs centrar-se en els processos educatius èticament valuosos i, aquests han de donar un paper actiu a l’ estudiant, han de permetre acollir els seus interessos  i generar un espai on puguen construir els seus aprenentetges.

3) Relació entre seqüència didàctica i ferramentes TIC. En aquest punt, Monclús aborda l’ organització de cada unitat d’ aprenentatge i el paper que es dóna al professorat i a l’ alumnat en funció de cada model d’ ensenyament:

·      Model d’ ensenyament tradicional.

Moment 1. Explicació del professorat.

Moment 2. Realització d’ activitats previstes per tal de fixar els continguts

Moment 3. Realització d’ activitats de control i avaluació sobre allò aprés. Preguntes oral i/o proves escrites.

En aquest model, el paper de les TIC està en ajudar en l’ explicació (pissares digitals, videos etc), per a la relització d’ activitats de control (qúestionaris, activitats tancades) i per la utilització del llibre de text digital.

·      Model tecnològic.

Moment 1.La tasca del professorat es centra en la programació exhaustiva d’ objectius.

Moment 2. A continuació, el professorat programa i temporalitza seqüències tancades d’ activitats. Les activitats inclouen informació que posa a disposició de l’ alumnat per tal de resoldre-les.

Moment 3. Aplicació d’ activitats realitzades per l’ alumnat de manera individual, encara que podrien també combinar activitats en grup.

Moment 4.  Avaluació dels objectius operatius assolits per l’ alumnat. Realització d’ activitats de recuperació.

En aquest model la utilització de les TIC fa referència normalment a lliçons programades autocorrectives amb suport multimèdia, a l’ elaboració de materials amb exe. Learning, a alguns models de webqüest molt tancades amb un resultat previst d’ aprenentatge.

·      Model de Projectes.

Moment 1.  Selecció del tema a investigar, a treballar.

Moment 2.  Detecció d’ idees prèvies. Què sabem?

Moment 3. Què volem saber? Continguts. Elaboració grupal d’ un mapa conceptual inicial.

Moment 4. Elaboració d’ un pla de treball. Distribució de tasques entre l’ alumnat organitzat per grups de treball.

Moment 5. Investigació del cadascun dels grups.

Moment 6. Exposició treballs de grups.

Moment 7. Producció final. S’ elabora un dossier, un documental o quelcom que mostra el resultat final. Aquest producte s’ avalua a partir d’ una rúbrica d’ aprenentatge.

·      Model d’ investigació i aprenentatge cooperatiu.

Moment 1.  Activitats de motivació i detecció d’ idees prèvies.

Moment 2. Aportació de materials (per part del professorat i del alumnat) que facen reflexionar sobre els continguts i analitzar-los. Lectures, textos, videos, pel·lícules etc.

Moment 3. Activitats de producció amb resultat no prefixat (d’ idees, de textos, de vídeos...) en grup i individuals per tal d’ anar aprofundint en els continguts i qüestionar idees prèvies a les hipòtesis inicials.

En aquest model el paper del professorat consisteix en:

-          Iniciar a l’ alumnat a fer-se preguntes.

-          Donar explicacions.

-          Fer reflexionar.

-          Mostrar contradiccions.

-          Estructurar els coneixements.

DE QUNES FERRAMENTES TIC ESTEM PARLANT ?

Ø  Per a la detecció d’ idees prèvies:

-          Formularis de google.

Ø  Per a la recerca d’ informació cal tindre en compte cinc punts pel que respecta a les fonts d’ informació (google acadèmic, google Espanya, Viquidèdia etc):

1. Actualització.

2.Rellevància.

3.Fiabilitat.

4.Intencionalitat.

5.Triangulació de fonts.

D’ aquesta manera, es pot transformar la informació en coneixement.

Pel que respecta al català en la xarxa, aquesta llengua ocupava el lloc 85 en quant al nombre de parlants al món a l’ any 2006.

Viquipèdia en català és la 13ª per nombre d’ entrades amb més de 350.000 entrades.

Firefox. El català és una de les 24 llengües en que s’ ha traduït el Firefox.

Al Open directori project, un índex de pàgines web, les pàgines en català ocupen l’ 11e lloc.

Open Office.org. El catalá és una de les 36 llengües en que s’ ha traduït.

Ø  Per al treball en grup.

-          Pirat Paddon Valkomnar Dig.

-          Evernote.

-          Diigo.

-          Libre Office on line.

-          Delicious.

Ø  Per a activitats de producció.

-          Videolit.

-          Wix

-          Glogster

-          Youtube.

-          Vimeo

-          Prezi

-          Timetoast

-          Power point

Ø  Comunicació.

-          Facebook.

-          Twitter

-          E- mail

-          Fòrums

-          Xats

AVALUACIÓ:
http://rubistar.4teachers.org/index-php?&skin=es&lang=es&

4) Entorns oberts o tancats d’ aprenentatge?

Quan parlem d’ entorns oberts estem parlant de compartir totes les activitats de producció que es fan a l’ aula a la xarxa mitjançant blogs, youtube, slideshare, prezi ....Els entorns oberts:

• Posen en valor els coneixement que creem i construïm a l’ aula.
• Generen un major grau d’ exigència formal en l’ alumnat.
• Obrim allò que fem a l’ aula a les famílies i a l’ entorn de l’ alumnat.
• Possibiliten la col·laboració amb altres escoles, la realització de projectes conjunts etc.

CONCLUSIONS:

Una educació innovadora o transformadora exigeix que les TIC siguen realment unes Tecnologies per a l’ Aprenentatge i la Participació. Aquestes han d’ ajudar a l’ alumnat a pensar la seua realitat i a col·laborar amb altres per construir coneixement.

Tot això exigeix una escala no centrada en uns resultats objectivables sinó una escola que treballa amb uns processos educatius valuosos, complexos, i que posa en qüestió la realitat en què vivim, perquè l’ objectiu de l’ educació ha de ser possibilitar que les persones siguen més lliures i felices.

Això és possible amb seqüències didàctiques que facen l’ alumnat protagonista actiu del procés d’ aprenentatge i amb una escola oberta a l’ entorn permeable de fora cap a dins però també de dins cap enfora de la societat.

Cal recuperar el llenguatge amb paraules com equitat, justícia, responsabilitat, esperit crític, tolerància, participació, autorealització FRONT A empleabilitat, eficàcia, outputs, estàndars, excel·lència, competències, qualitat, esperit emprenedor.

Amb aquesta conferència, Carles Monclús, va generar preguntes entre els assistents que, de segur, permetran seguir lluitant per construir un món més just i una educació al servei de les persones.

 EXPERIÈNCIES COMPARTIDES

SWAY. BOOK TRÀILERS

Àngels Soriano, docent de llengües, ens va posar a l’ avantguarda literària mostrant-nos com donar difusió a un llibre amb un booktrailer.

Què és un booktrailer? Una de les últimes tendències per promocionar un llibre és realitzar un vídeo curt, similar als trailers cinematogràfics, que promocionen pel·lícules o sèries de televisió. El booktrailer posa de manifest, a través de música, imatges fixes, seqüències gravades, efectes etc els aspectes més atractius del llibre per captar l’ atenció dels lectors.

El booktrailer suggereix els esdeveniments de la història però sense revelar la trama. La seua funció és incitar a la lectura. Aquest mètode de difusió és eficaç per a qualsevol gènere literari, des de la poesia, l’ assaig, biografíes etc. Un producte magnífic per a editorials i autors però també per a obres autopublicades.

Vols saber com es pot fer un book trailer amb movie maker?

DE CONTE A CURTMETRATGE

Javier Romero i Anna Gascón mestres de l’ Institut d’ Educació Secundària Federica Montseny van compartir amb tots nosaltres l’ experiència duta a terme per l’ alumnat de 3er d’ ESO de convertir un conte en un curtmetratge.

L' institut compta amb un elevat nombre d' alumnat fracassat i majoritàriament magrebí. No són valencianoparlants i no entenen la llengua com un mitjà de comunicació.

Per a la realització del curtmetartge van partir d' una pregunat: Què és el què volem?

• Generar desig.
• Desenvolupar el currículum.
• Gaudir del treball ben fet.

      Com ho fem?

• Treball interdisciplinar i col·laboratiu.
• Focusen el procés i la participació.
• Aprenentatge actiu.

Recursos:

• Grabadora
• Google drive
• Un llibre.

El  llibre escollit va ser “ESPIRAL” de l’ autor de Sueca Manuel Baixauli, un llibre format per un conjunt de relats breus que Baixauli ha reescrit fins a convertir-lo en una obra.

Els audiorelats es van dur a terme a partir de :

1.- Explotació lectora a la biblioteca. Cada alumne/a va llegir el llibre i després es va dur a terme una posada en comú.

2.- Producció multimèdia. Cada alumne/a  va gravar el relat que hi havia escollit.

3.- Comunicació Spreaker. Spreaker és una eina 2.0 que facilita molt el treball a l' aula per ser intuïtiva, senzilla de manejar i amb nombroses aplicacions didàctiques per a l' aula. Spreaker proporciona la possibilitat d' elaborar podcasts online i crear una emissora de ràdio amb la qual és possible realitzar enregistraments de programes o emetre en directe.

Si vols saber més al voltant del funcionament d' aquest programa pots consultar a:

• http://www.educacontic.es/blog/crea-una-radio-online-con-spreaker

DE L' ESCRIT A L' ORAL AMB UN PODCAST

Josep Lluís Ribes ens va explicar ens va explicar com passar de l' escrit a l' oral amb un podcast. Un podcast és una publicació digital periòdica en sèrie, ja siga en àudio o en video i, que normalment, es pot descarregar d' internet a través d' una sindicació web.

Es poden definir doncs, a partir de la seua definició, quatre parts: "un podcast és un àudio digital o un arxiu de video que és episòdic, que es pot descarregar, que corre en algun programa, principalment amb un tema i, normalment, via un alimentador automàtic amb un programari computacional".

La paraula podcast prové de la mescla en anglès iPod (gadget amb el qual es van fer populars) i Broadcast (difondre continguts). Encara que al principi era necessari tenir un d' aquests aparells per escoltar-los, avui ja no és necessari i n' hi ha prou amb instal·lar qualsevol reproductor d' àudio en qualsevol sistema operatiu. De fet, la majoria dels podcasts es poden escoltar directament des de la web.

Com crear i administrar un podcast?

1.- El primer abans de llançar-se a gravar és tenir clar què es va a comunicar: els temes poden ser molt variats; existeixen podcasts esportius, de noticies, sobre música, cinema, art en general, de conversa, sexe, tecnologies... el tòpic ho poses tu !!

2.- has de tenir un programari d' edició que eprmeta guardar en format mp3. Audacity és gratuït i funciona be. Si prefereixes una versió pagada, la recomació és Tova Audition. Myna Àudio Editor és una plicació de cloudcomputing que també et podria interessar.

3.- Una vegada que tingues gravat i editat el teu programa (en general duren entre 20 i 30 minuts), has de carregar-ho en algun servidor d' internet, de preferència especialitzat en aquests tipus de continguts. Podomatic i Podcaster són algunes de les opcions gratuïtes recomanades.

4.- En publicar el teu programa, recorda permetre l' opció "embed", que permet incrustar els àudios (o videos) en altres webs, i la sindicació RSS, que permet als usiaris suscriure's i rebre els capitols de manera automàtica en els seus reproductors mp3.

5.-  Per a escoltar un programa necessitaràs només un computador o un reproductor de mp3. El més important és tenir un programari que descarregue els arxius de manera automàtica i els sincronitze amb el teu dispositiu. El més utilitzat fins ara és iTunes, no obstant açò, també podries provar iPodder (gratuït).

Per a produir un podcast i publicar-ho en Internet anem a utilitzar un programa anomenat Audacity. Aquest és un editor d' enregistrament i edició de so lliure, de codi obert i multiplataforma.

Per a descarregar-ho cal anar a la pàgina oficial: " Audacity.sourceforge.net".

El tutorial publicat per Miguel Angel García, mestre de l' escola Sant Joan Bosco, explica com fer-ho a la seua pàgina oficial: www.colegiosanjuanbosco.es