4º sessió de 18 de febrer de 2015

¿Com es pot fer que la poesia, la lectura, passe a formar part del “modus vivendi” del nostre alumnat? Una proposta que respon a aquesta pregunta ens la donen, sens dubte, les nostres companyes Noelia, Irene i Andrea donant-nos a conèixer una manera lúdica i activa per apropar a l’ alumnat de primària al món de la poesia: els calendaris poètics

Però, ¿Què és un calendari poètic? Un calendari poètic és, en definitiva, una proposta de jocs de llengua, ja que a les seues caselles incorpora alguns dels elements essencials del llenguatge poètic i de la comunicació:

• L’ oralitat,  que dóna sentit al text poètic en dir-lo o consultar-lo.
• La musicalitat, que ens permetrà lligar la paraula poètica per mitjà del ritme i la rima. En aquest apartat, ens sembla de rellevant importància fer referència a la cançó popular com a referent cultural i de masses.
• La visualitat, és a dir, els tipus de lletres, cal·ligrames, poesies visuals etc. Cal dir, a més, que el sintetisme (dir molt amb poc) i la captació de l’ ull són dues de les característiques primordials de la poesia del nostre segle.

¿Per què és un calendari poètic? Perquè els textos triats són textos poètics que contribueixen a aconseguir dos objectius claus de la didàctica de la poesia: l’ educació de les emocions i el desenvolupament de la creativitat. A més, el calendari poètic s’ estructura a partir de temes universals de la literatura que estableixen ponts de connexió entre la tradició literària culta i la vida dels/les alumnes.

¿Com és un calendari poètic?  ¿Com es confeccionen? Poden tindre forma de pòsters o llibres de paret i s’ estructuren a partir de temes que són introduïts per una citació o una frase de referència. 

Estan confeccionats amb els següents elements:

Exemple de calendari poètic

• Figures literàries de cada tema. .
• Recursos estilístics més freqüents.
• Formes estròfiques.
• Autors més representatius.
• Subtemes de la literatura clàssica.
• Anècdotes de la literatura universal.

Com podem veure a la imatge, en cadascuna de les caselles del calendari apareix un text i/o una imatge relacionats amb el tema triat. Els textos van des de una poesia clàssica a una poesia experimental, passant per tota mena de jocs de llengua o de pensament. Les imatges no tenen una mera funció decorativa, sinó que ens serveixen per a comprendre el text. A més, cada casella, porta implícita una proposta de treball que l’ alumne/a ha de descobrir, ja siga un taller de literatura o un microprojecte de treball.

 ¿Com funciona? Podem explicar el  funcionament del calendari poètic a partir de diferents temes que exposem a continuació:

Els jocs de llengua

Quan trenquem les regles preexistents i ens ajustem a noves fórmules que articulen la nostra capacitat de fabulació, en realitat el que estem fent és crear i, per tant, estem jugant amb la llengua. Amb els jocs de llengua busquem plaer i diversió, al mateix temps que augmentem els nostres coneixements de a llengua des de el punt de vista literari i comunicatiu.

El calendari com a instrument didàctic

El debat actual al voltant de la formació literària es centra en la dimensió comunicativa (emissor- missatge -receptor) del fet literari. Anomenarem doncs, a continuació, els trets fonamentals que distingeixen allò que és literari d’ allò que no ho és.

Intencionalitat artística de l’ emissor. No sempre l’ autor d’un text aconsegueix que aquest es puga considerar un obra literària. I al contrari, de vegades, s’ han escrit textos sense pretensió literària i, en canvi, han passat a la  història com a models literaris. És el cas del diari d’ Anna Frank.

Valor estètic del missatge. És la forma estètica de l’ obra literària el que constitueix el text com a text literari. Cal ensenyar als aprenents recursos d’ ús literari de la llengua que pugen emprar també en la seua vida quotidiana: recursos fònics com recurrències, al·literacions o ritmes; recursos morfosintàctics com anàfores o paral·lelismes i, específicament aquells recursos que tinguin a veure amb la coherència, la cohesió i l’ adequació del text.

Reconeixement per part dels receptors. Al llarg de cada època literària se l’ han atribuït a la literatura diverses funcions. Recordem algunes d’ elles:

•  Com a font de coneixement del món.
• Com a identificadora d’un grup cultural.
• Com a transmissora de la cultura.
•  Funció catàrtica de purgament de les passions.
• Funció alliberador en la mesura en que ens allunya dels problemes quotidians.
• Funció d’ evasió en la mesura en que ens permet viatjar a altres temps i a altres llocs.
• Funció de compromís social per tal de transformar el món en una societat més justa i equilibrada.

Sobre les consignes del joc

Una consigna és una “fórmula breu que incita a la producció d’ un text”. A més d’ haver de servir per a ensenyar de manera implícita, pot prendre diferents formes:

Cal·ligrama

•  Desafiament: embarbussament, jeroglífics, paraules encadenades, endevinalla.
•  Repte estilístic. Ordenar un poema, omplir buits.
• Traves: lipogrames, anagrames...
•  Manteniment i/o imitació d’una estructura estròfica.
•  Regles del joc: jocs d’ equivalències.
•  Propostes de creació lliure.

De la lectura compartida a la construcció de significat en grup.

Per a facilitar interaccions entre els diferents alumnes s’ utilitza la “tècnica de la mescla”, de tal manera que cap estudiant queda exclòs de la activitat i pot aportar significats des de la seua individualitat.

És important assenyalar que en el plantejament metodològic dels calendaris poètics es tenen en compte els diversos estils cognitius i que no tots tenen els mateixos interessos ni les mateixes capacitats, donant així resposta a la diversitat i relacionant els perfils dels estudiants, els seus objectius i interessos amb els continguts curriculars.

A continuació deixem a disposició de tota persona interessada un enllaç en el que es pot vore mitjançant el prezzi confeccionat per les nostres companyes la informació aportada al voltant dels calendaris poètics.

http://prezi.com/-hcrmcqab3u3/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share




Després de la presentació d' aquesta proposta activa e innovadora, es va establir un debat entre la relació i les diferències que hi ha entre dos funcions de la literatura: la funció d' evasió i la funció alliberadora. En aquest sentit, es va arribar a la conclusió que encara que cadascuna d' elles presenta una característiques pròpies, són dos funcions molt semblants en quant al seu significat i guarden una estreta relació.

Va ser arrel d’ aquest debat d’ on podem quasi afirmar que van eixir les dos preguntes formulades per Jeroni per a completar aquesta sessió i que passem a formular:

¿Per què són interessants els calendaris poètics en primària?

Tal vegada podem respondre a aquesta pregunta amb un altra: ¿Quin tipus d’ ensenyament volem, un de transmissiu o un de creatiu? Si volem caminar cap a una escola imaginativa enfront d’ una escola basada en la utilitat i l’ arxiu del coneixement  hem d’ eixir a la recerca   d’ un aprenentatge obert, actiu i que es fonamente en l’ experimentació. Aquest és el sentit dels calendaris poètics.

Podem afirmar que els calendaris poètics són instruments didàctics transformadors i eines       d’ aprenentatge divertides i interessants on la recreació fictícia del món i el llenguatge poètic són característiques presents. A més, es tracta d’ un mecanisme didàctic que serveix per fomentar el que coneguem com a educació literària, al temps que estimula la comprensió dels textos literaris i a construir els significats.

Els calendaris poètics ens proposen a partir dels jocs de llengua l literatura una manera lúdica i activa d’ acostar-nos al món de la poesia. La utilització d’ aquestos jocs proporciona un ambient segur on l’ alumne/a no té por de participar, la qual cosa farà que s’ hi implique i que es trobe motivat. A més, com que tots participen, els jocs estimulen la cooperació i la comunicació entre els membres de tot el grup.

Però, tal vegada, el més important es que, per mitjà dels jocs de llengua es desperta en l’ alumnat un desig de llengua i literatura on es troba plaer i diversió  i mitjançant el qual els alumnes aprenen a adquirir una habilitat en qualsevol de les formes d’ expressió i de creació artística.

A més, aquest instrument didàctic com a llibre de paret o pòster té en compte els set tipus de intel·ligències proposades per Gardner: lingüisticoverbal, logicomatemàtica, visualespacial, musicalrítmica i cinètica, interpersonal i intrapersonal.

Totes aquestes característiques converteixen els calendaris poètics en eines d’ aprenentatge interessants no sols per a l’ alumnat de primària, sinó també per al de secundària i per a totes aquelles persones interessades en caminar cap a una escola imaginativa i divertida.

EXPERIÈNCIES PERSONALS DE LECTURA QUE ENS HAN RESULTAT ALLIBERADORES O ENS HAN PERMET EVADIR-SE.

ROCÍO MONZONÍS ORTA

Quan vaig complir dinou anys, el meu bon amic Nando em va fer un dels millors regals que m’han fet mai: el llibre de “Los Pilares de la Tierra” de Ken Follett.

Aquest llibre, des del moment d’obrir-lo per la primera plana, em va tenir una temporada immersa en les seues pàgines. Encara tenia recents els aprenentatges sobre la construcció arquitectònica de les catedrals de l’assignatura d’Història de l’Art de Batxillerat, la qual cossa feia que jo comprenguera a la perfecció cada explicació, descripció i tecnicisme de l’autor sobre aquesta comesa, la qual cossa em permetia gaudir d’ ell encara més. Es tractava d’una història apassionant plena d’aventures, sentiments, situacions arriscades que et deixaven palpitant, llargs viatges, lluites de poder i lluites personals dels personatges per trobar el seu lloc al món.

A més, l’exemplar que em va regalar el meu amic era de butxaca i venia amb mi a molts llocs. Només tenia un ratet, l’obria disposada a endinsar-me en aquell món que m’oferia aventures i vivències d’una època molt diferent i desconeguda per a mi, i que llevat de la seua arquitectura, poc coneixia.

En aquell temps jo viatjava a Castelló en tren cada dia, però el meu viatge no transcorria de València a Castelló, sinó que en aquella hora de viatge que sovint em semblava prou més curta, aquell tren em transportava a l’Anglaterra de l’Edat Mitjana, més concretament al segle XII, a les vicissituds dels priorat  de Kandbridge i el pas de l’arquitectura romànica a la gòtica.

VERÓNICA ZAMORA ESTEBAN

En referència a la funció alliberadora, puc dir que la lectura (qualsevol) en valencià, abans d’arribar a Florida, ni  me la plantejava. Al llegir el primer llibre en valencià (La mestra) en aquesta etapa universitària em doní compte que ho entenia perfectament i que inclús m’agradava llegir en aquest idioma. Això, va  anar a més fins arribar al punt en el que estic ara mateix: quan vaig a una llibreria buscant un llibre, m’ho compre en el primer idioma que el trobe, llig per igual en valencià que en castellà. Tinc que dir, que açò per a mi ha sigut un avanç molt gran, tenint en compte que sóc castellanoparlant.

Per altra banda, pel que fa a la funció de evasió, tinc que dir, encara que no siga el tipus de lectura que mes m’agrada en aquest moment, que quan vaig llegir, fa uns anys, els 4 llibres de la saga Crepuscle, em vaig endinsar tant, que no podia parar de llegir, i un llibre, que eren ben grossos, em podia durar menys d’una setmana.

VERÓNICA GADEA PÉREZ

La meua primera experiència d’evasió lectora que recorde va ser cap als 10 anys en pasqües. Els meus pares i jo decidirem anar a dar una volta per el centre de Valencia i en la porta d’un quiosc passejant amb ells, vaig veure el llibre de “Kika Superbruixa” i hem va cridar molt l’atenció la portada. Els meu pare hem digué ¿el vols? I jo li vaig respondre sí, es de una bruixa que fa màgia. El meu pare me’l va comprar. Hem va agradar tant que cada vegada que paràvem a descansar en qualsevol parc, no prestava atenció a veure per exemple els animals, sinó que m’assentava en un banc i hem posava a llegir el llibre que tant m’havia agradat i no el soltava per res del mon. Estava tan endinsada en la historia de la xiqueta bruixa, que res del que hem preguntaven o hem deien feia cas. Com hem deia la meua mare “ La xiqueta esta quan li agrada alguna cosa viu al seu mon”.

XUSA PRÓSPER  
                                                                                                

És molt difícil per a mi poder anomenar una sola experiència lectora que m' haja servit com a via d'evasió, ja que cadascuna de les lectures que he realitzat al llarg de la meva vida m'han brindat la possibilitat de donar solta a la facultat de crear mons nous, de posar en marxa la imaginació i, fins i tot, m’ han incitat a la creació i a la reflexió crítica.

Però, a més, amb les diferents lectures dutes a terme, se m’ha donat la possibilitat de evadir -me en el temps o en el espai i, molt més que això, se m’ ha obert una finestra vers el passat i vers el futur. En aquest sentit, és pràcticament impossible no evadir-se mentre viatges per camins perduts d’ Àfrica acompanyada per Javier Reverte o a Macondo per a conèixer a la família Buendía; a la casa de Bernarda Alba per a que Lorca ens vaja presentant a les seus filles o, simplement, com no evadir-se mentre Marguerite Duras ens conta l’ apassionada història d’ amor d’ una adolescent de quinze anys amb un ric comerciant xinés. Per concloure,  ¿Com no evadir-se amb les aventures de Peter Pan ?